Ja hi ha ganes de rodar! Matino, m’aixeco a les 06h per aprofitar bé el dia. Els primers 25km es fan per carretera asfaltada en un estat més que acceptable rodant a 20-22kmh de mitja. Hi ha força vida en aquella carretera i tot el món em saluda. Des d’aquell dia, la simpàtica paraula Toubab (blanc o turista en dialecte mandigna i wolof) m’acompanyarà tot el viatge.
Passats els 25km deixo la carretera que va a Markala i prenc la desviació cap a Dioro, on comença una bona pista. Començo a passar per petits poblats, on en un d’ells dos nens m’acompanyen al següent amb les seves bicis. Què ràpid rodaven amb aquella ferralla!!
Aquesta pista està molt bé per ciclistes, l’únic problema és que els primers 100km no vaig trobar cap botiga de refrescs o aigua potable. A tirar de barretes energètiques i aigua del pou!
Als 40km la primera punxada del día. Un malià que passava en moto per allà es va aturar i em va donar un cop de mà.
Als 55km, una altra punxada. Collons, i això que portava protector de kevlar i líquid autosellant!
Afortunadament, l’atzar o el destí va voler que aquesta punxada es produís a 1km d’un poblat, pel que vaig poder-lo reparar al poblat envoltat de nens i curiosos. Flipàven amb la bicicleta, miraven els pedals (vaig deixar els automàtics a casa. Per una ruta per Àfrica recomano cala peus i bambes de muntanya ja que, tard o d’hora et tocarà caminar). Curiosejaven la suspensió, el seient, les marxes, etc.
Una vegada arreglada la punxada, davant tal aglomeració, li vaig deixar provar la bici a un d’aquells xavals. L’amic va fer un parell de rectes pel seu poble i, al tornar, em va donar la ma amb un somriure d’orella a orella. Després els hi va explicar als seus, suposo, les sensacions que havia tingut.
Estava fet pols, aquella parada m’havia anat molt bé per descansar. Em van portar un plat d’arròs que estava boníssim! Després, em van invitar a fer un te a sota d’un baobab. Tres dels xavals petits que anaven a escola, sabien un xic de francès, pel que no paraven d’assetjar-me a preguntes i després traduir al bambara (un dels idiomes de Mali): Per què has vingut en bici per aquí? No prefereixes el cotxe? Tant diferent és Espanya de Mali? Per què se’n va anar Eto’o del Barça?
Vaig estar quasi 3 hores amb aquella bona gent. Després, vaig marxar seguint el meu pla de ruta sense saber on faria nit.
Merda, als 10km una altra punxada! En realitat no eren punxades ni llantassos sinó que la càmera s’esquerdava, suposo que per la mala qualitat o pel calor, és quelcom que encara ara em pregunto.
Com que ja havia rodat uns 65km i estava al costat d’un altre poblat, vaig decidir que aquella nit dormiria a la tenda de campanya.
M’estava preparant la tenda mentre pastors amb bestiar acabaven la seva jornada i els nens es banyaven en una espècie de llac. Tots curiosejaven i em saludaven. Em vaig adonar que em vaig deixar el frontal a l’alberg, gran error! Em vaig dir a mi mateix que, sense llum, aquella nit dormiria moltes hores.
Quan portava una hora estirat començo a escoltar una tempesta que s’acosta lentament des de la llunyania i no li vaig donar més importància. En dos hores ja la tenia a sobre i cada cop era més intensa, a l’estil tempesta tropical. La primera hora va ser suportable però després la va acompanyar un fort vent que no va parar en 4h.
Del vent que feia, es va desmuntar un vent de la tenda, pel que la resta de la nit vaig haver de, amb el braç, aguantar una cantonada de la tenda per a que no acabés de caure. Va ser la pitjor nit, vaig dormir molt poc i tenia unes ganes enormes de que es fes de dia per recollir i seguir rodant.
