Pel matí, mentre esmorzava, vaig fullejar el mapa i vaig avaluar la possibilitat d’anar a Koulikoro o Bamako en bici.
Quedaven més quilòmetres dels que em pensava, una mica més de 400, i en tres dies ja marxava, una pena, pel que vaig buscar un autobús per anar cap allà.
No sortia cap bus de Bittar Transport fins les 18h. La companyia de Somatra tenia un autobús diari a les 08h però ja l’havia perdut. El bus de Bani ja estava ple i no em van deixar pujar.
Finalment vaig trobar una quarta companyia una mica clandestina que em van dir que en quinze minuts sortiria. Innocent de mi, vaig comprar el passatge sense saber que estaria esperant l’autobús dos hores i mitja. Al cap d’una estona d’esperar els hi vaig dir que ja havien passat els 15’, i em van dir que en 10’ sortiria. Paciència, vaig seguir llegint...
El trajecte se'm va fer llarguíssim i horrible, el bus estava pel retir i el van omplir a més no poder. El passadís central també el van omplir de gent. El pitjor trajecte en bus que vaig fer va ser, sens dubte, aquest.
Vaig arribar a Bamako de matinada.
Vaig arribar a Bamako de matinada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada