Bamako és una ciutat caòtica i amb moltíssim trànsit, és per això que vaig decidir començar la ruta a Ségou. Així doncs, de Bamako a Ségou vaig anar en autobús local.
Em dirigeixo amb la bici i les alforges al barri de Sogoniko on pregunto a la primera estació d’autobusos per anar a Ségou. No hi ha busos aquell dia! En el barri de Sogoniko hi ha moltíssimes companyies que operen cap a altres ciutats malianes i inclús amb el països veins: Senegal, Gambia, Guinea, Burkina, Ghana, Benín i Togo, així que vaig anar cap a una altra estació.
A la segona, em van dir que hi havia un autobús diari però que sortia a les 15h (eren les 9h del matí!). Era massa temps per esperar-me, pel que vaig seguir rodant fins trobar “Somatra Transport”, una de les companyies més conegudes de Mali. Vaig tenir sort i només em vaig haver d’esperar dues hores a que sortís el bus! Un cop en marxa, em va sorprendre que cada parada que feia el bus, una multitud de venedors pujaven com a bojos al bus per oferir-te sucs, galetes, pa, fregits, entrepans, fruita, cacauets, etc.
Quelcom curiós també, són les inscripcions textuals en autobusos i furgonetes que no et deixen mai indiferent: “Bonne Chance!”, “Dieu nous aime”, “Tous ensemble”, “La vie est un combat”, “Tout passe”, etc.
Arribat a Ségou, vaig sopar i després vaig baixar a fer un te amb uns xavals que hi havia per allà. Després, vaig anar amb dos d’ells a fer una Flag (cervesa) a un bar musical. Al ser diumenge, no hi havia molt ambient però em va sorprendre la bona rebuda dels vuit o deu transeünts que freqüentaven el bar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada