Etapa dura on les hi hagi. Vaig rodar 110km per arribar a Djenné.
Al poblat veí de Tongué, Wan, que està a uns onze quilòmetres, era dia de mercat. La pista estava plena de gent anava i venia amb els seus carros, rucs, bicis i tot tipus de ferralla atrotinada amb quatre rodes funcionant.
Em vaig recordar d’una frase del llibre Vagabundo en África d’en Reverte: “no hi ha res que espatlli un europeu que no sàpiga arreglar un africà i no hi ha res que construeixi un europeu que no pugui destruir un africà”.
Els sis últims quilòmetres fins arribar a Wan, els vaig compartir amb un ciclista que també anava al mercat. A l’arribar, vaig descansar uns quinze minuts, el bon home em va preguntar si volia un plat d’arròs. Li vaig agrair el gest i vaig seguir rodant.
Els últims 30 quilòmetres fins a Djenné se’m van fer eterns ja que ha havia moltes rectes de 4-5 quilòmetres que se’m feien infinites. Vaig estar a punt d’agafar una furgo per arribar a Djenné, però em vaig dir que tot era psicològic, tot és proposar-s’ho i un ho pot aconseguir.
Vaig fer nit a un hostal i vaig sopar com un campió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada